Quan en els meus tallers em pregunten per la intel·ligència artificial, gairebé sempre acaben sortint els mateixos tres noms: ChatGPT, Gemini i Claude. Són els que tothom ha sentit. Els que tenen anuncis, els que apareixen als telenotícies. I rarament algú em pregunta per ALIA, que és justament el projecte que jo trobo més interessant de tots.
Probablement perquè ALIA no fa soroll. No té campanya de màrqueting, no surt a les xarxes amb vídeos espectaculars i, si entres a la seva web per primera vegada, ni tan sols saps ben bé què en pots fer. Però hi ha una raó molt seriosa per fixar-s’hi: és la primera infraestructura pública europea d’intel·ligència artificial, està feta a Barcelona i parla CATALÀ.
Vull explicar-te en aquest article què és exactament, en què es diferencia de les eines comercials que ja coneixes i, sobretot, per què crec que ens interessa a tots, l’utilitzem o no directament.
Què és ALIA
ALIA és una família de models de llenguatge oberts i transparents, finançats amb diners públics, entrenats en castellà, en català i valencià, en gallec, en basc i en una trentena d’idiomes europeus més.
La coordina el Barcelona Supercomputing Center, que és la institució que gestiona el MareNostrum 5, un dels supercomputadors més potents del món. El projecte forma part de l’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial i té el segell de verificació de l’Agència Espanyola de Supervisió de la IA (Més endavant ja faré un article parlant sobre aquesta agència). Tota la documentació la pots trobar al web oficial del projecte, i els models i dades es publiquen al ALIA Kit, un repositori on qualsevol persona o entitat se’ls pot baixar.
Potser ja has buscat alguna cosa sobre ALIA, però ja t’avanço que ALIA no és un xat per parlar-hi com fas amb ChatGPT. Almenys de moment. És important entendre-ho per no quedar decebut o decebauda quan hi entris.
Per què calia una IA pública
La majoria dels models que fem servir a diari estan entrenats sobretot amb textos en anglès i pertanyen a un grapat d’empreses que estan totes als Estats Units. Això té conseqüències que no sempre es veuen.
- La primera, ben clara per qualsevol que treballi en català: aquests models entenen i escriuen el nostre idioma molt pitjor que l’anglès. Els hi has de demanar les coses dues vegades, sovint barregen formes valencianes amb catalanes, i quan els demanes textos llargs cauen en castellanismes que has de corregir.
- La segona és que les nostres dades viatgen fora d’Europa. Quan li expliques a ChatGPT el teu informe mèdic o el contracte que t’ha de revisar el banc, aquesta informació passa per servidors d’una empresa privada de fora de la Unió Europea. Hi ha mecanismes per protegir-la, però la dependència existeix.
- I la tercera, potser la més de fons: depenem completament de quatre o cinc empreses privades per a una tecnologia que ja és estratègica. Si demà OpenAI canvia preus, condicions o tanca un servei, el problema és nostre.
ALIA neix per oferir una alternativa pública. Ho subratllo: no es un substitut de ChatGPT al teu mòbil, sinó que serveix per posar uns fonaments comuns sobre els quals empreses, universitats i administracions puguin construir els seus propis serveis sense haver de passar per caixa cada vegada.
Llavors, en què es diferencia de ChatGPT, Gemini o Claude
A nivell tècnic les diferències són moltes, però per al públic general n’hi ha quatre que crec que cal entendre.
- Qui hi ha al darrere. ChatGPT és d’OpenAI. Gemini és de Google. Claude és d’Anthropic. Totes tres són empreses privades nord-americanes amb ànim de lucre. ALIA, en canvi, està feta amb diners públics i pensada com un servei d’interès general, més semblant a TV3 o a la sanitat pública que a un producte de consum.
- Què pots veure de cadascuna. Els models comercials són caixes negres. No saps ben bé com s’han fet ni amb quins textos s’han entrenat ni què passa exactament quan els fas una pregunta. Amb ALIA passa just el contrari: el codi és obert, els pesos del model es poden descarregar i els conjunts de dades d’entrenament estan documentats i publicats. Si un investigador o una administració vol auditar el model per veure si té biaixos, ho pot fer. Amb ChatGPT és impossible.
- Quin lloc hi té el català. En els models comercials, el català ha sortit “de retruc”: han llegit moltíssim anglès i una mica de català que han trobat per Internet. ALIA, en canvi, s’ha entrenat reduint a la meitat el pes de l’anglès i duplicant la presència del castellà i les llengües cooficials. La diferència es nota especialment quan vols que entengui matisos, expressions pròpies o registres formals. També inclou models de traducció automàtica entre parelles d’idiomes que els grans no fan bé, com gallec-català o basc-català.
- Per a què està pensada. Aquí ve el matís que et deia al principi. ChatGPT, Gemini i Claude són productes acabats: hi entres, hi parles, treus la teva resposta. ALIA és més aviat una matèria primera. És com si comparessis un forn industrial amb una barra de pa.
Els models comercials són la barra de pa, llestos per consumir. ALIA és el forn: amb ell hi pots coure el pa que vulguis, però necessites algú que el faci. Aquest “algú” són les empreses, les administracions i els desenvolupadors que ja hi estan treballant.
Què hi guanyem nosaltres?
Encara que no obris mai ALIA directament, t’arribarà a través d’altres serveis i/o aplicacions.
Pensa, per exemple, en el dia que truques al telèfon de cita prèvia del CAP, o que entres a la web de l’Ajuntament a fer un tràmit, o que parles amb un xatbot d’una empresa de subministraments. Si aquestes eines s’han construït sobre ALIA, t’entendran molt millor en català, no et faran fer la pregunta tres vegades i no et respondran amb un castellà mal traduït. Per a mi, que treballo cada dia amb gent que té dificultats amb la tecnologia, això no és un detall: és la diferència entre fer-se entendre i no fer-s’hi.
També hi guanyes en privacitat. Un servei construït sobre ALIA pot processar les teves dades sense haver-les d’enviar a servidors de fora d’Europa, i sotmès a la legislació espanyola i al RGPD.
I hi guanyem tots, com a país, una cosa més difícil de quantificar però bastant evident: deixem de dependre completament d’unes poques empreses estrangeres. Quan tens alternatives pròpies, tens marge de negociació, tens capacitat de reaccionar si alguna cosa va mal i, sobretot, et garanteixes que la teva llengua i la teva cultura no quedin marginades en una tecnologia que ja és present pertot.
Que això ja s’utilitzi no és teoria
Una de les coses que em va sorprendre quan vaig començar a investigar ALIA per als meus tallers és que ja hi ha casos reals funcionant. No estem parlant d’una promesa per d’aquí a cinc anys.
Al Mobile World Congress del març de 2026, el ministeri va presentar diversos casos d’ús que ja estan en marxa. IBM ha desenvolupat una eina interna per als gestors de l’Agència Tributària que els ajuda a respondre dubtes sobre IVA, IRPF o fiscalitat internacional. Libelium, una empresa espanyola, està fent servir ALIA per al bessó digital de l’Alhambra de Granada. I a Catalunya hi ha pilots dins de l’estratègia Catalonia.AI de la Generalitat.
És poc visible perquè aquestes eines viuen sota el capó dels serveis, però hi són i van creixent.
Si vols saber-ne més
Aquests són els llocs on jo vaig per estar al dia:
- El web oficial d’ALIA, amb la informació institucional.
- El ALIA Kit, si vols veure els models i conjunts de dades disponibles.
- L’espai de notícies del BSC, amb les actualitzacions tècniques.
- L’Estratègia Catalunya IA 2030 de la Generalitat, per situar el projecte en el marc català.
Una reflexió final
Si arribes fins aquí potser pensaràs: tot això està molt bé, però jo continuaré fent servir ChatGPT perquè és el que tinc a mà i em va prou bé. I tens raó. Avui de moment, ALIA no substitueix les eines comercials per al teu dia a dia, ni tampoc és l’objectiu pel qual es va decidir crear-la.
És una inversió de futur per poder garantir que, quan d’aquí a cinc o deu anys la intel·ligència artificial estigui completament integrada als serveis públics, a la sanitat, a l’educació i a l’administració, no haurem d’anar a demanar permís a una empresa de Califòrnia perquè el català sigui un idioma de primera. Tindrem una infraestructura pròpia. I això, per a mi, justifica de sobres l’esforç i el cost que pot tenir.