El naixement d’informatica.cat
Hi ha canvis que passen d’un dia per l’altre. N’hi ha d’altres que avancen tan a poc a poc que només els notem quan ja ho han transformat tot. La revolució digital pertany a aquesta segona categoria.
Durant anys s’ha anat filtrant en les petites coses: en com consultem un mapa, en com comprem, en com escrivim, en com ens comuniquem. I, sense un moment concret que ho expliqui, de sobte tot és diferent.
El 2025 és un d’aquests anys que quedaran marcats. Un any en què la tecnologia ha deixat de ser només una eina per convertir-se en l’escenari on passa la vida. Ja no depenem únicament de pantalles o dispositius, sinó d’un ecosistema sencer que condiciona com treballem, com ens relacionem i com existim. I en aquest ecosistema, una paraula ha irromput amb una força inesperada: la intel·ligència artificial.
La intel·ligència artificial en la vida quotidiana
La IA és a tot arreu. Apareix en converses familiars, quan algú pregunta si aquella imatge és real o generada per una màquina. Surt als grups de WhatsApp del barri, on ja no sabem si un vídeo explica un fet o una ficció digital. Es cola a les reunions de feina, quan algú comenta que ara “l’assistent d’IA” redacta informes o prepara resums.
La sentim als passadissos d’un centre educatiu, a la pausa d’un hospital, a la recepció d’un hotel, a l’obrador d’una pastisseria. Apareix al dinar amb els amics, entre bromes, dubtes i una inquietud compartida.
La intel·ligència artificial ha deixat de ser un concepte tècnic i llunyà per convertir-se en un soroll de fons de la vida quotidiana. Un soroll present, persistent i, sovint, desconcertant. Perquè hi ha una cosa que es repeteix: parlem de la IA, però no l’entenem. O, si més no, no prou.
Quan el ritme de la tecnologia no és el de les persones
Aquesta distància entre el ritme de la tecnologia i el ritme de les persones ha generat una sensació cada vegada més estesa: la sensació de córrer una cursa que no hem triat.
Una cursa on sembla que cal estar sempre al dia, sempre atent, sempre preparat. I en aquesta cursa, massa sovint, avancem a cegues.
És en aquest espai de desconcert, de necessitat i també de silenci, on comença la història d’informatica.cat.
D’on neix informatica.cat
informatica.cat no neix d’una estratègia de marca ni d’una oportunitat de negoci. Neix de veure, de primera mà, què passa quan la tecnologia arriba sense ser explicada.
Neix també de més de vint anys de feina com a consultor TIC, treballant colze a colze amb persones molt diferents. Persones que han demostrat, una vegada i una altra, que la tecnologia pot obrir portes quan s’explica bé, i pot tancar-les quan s’explica malament.
Aquesta experiència, arrelada en situacions reals i no en teories abstractes, és la que dona al projecte el seu to pausat i humà.
La tecnologia pot empetitir quan s’explica des de la distància, però pot empoderar quan qui la presenta coneix de prop la realitat de les persones.
Una altra manera d’explicar la tecnologia
informatica.cat es construeix amb una idea molt clara: no cal impressionar ningú, cal acompanyar.
La gent no necessita més informació. Necessita millor informació. No necessita manuals infinits, sinó criteri. No necessita presses, sinó calma.
La revolució digital que vivim no és només tecnològica. És també emocional. La tecnologia afecta com ens veiem, com ens relacionem, com treballem, com aprenem i com ens sentim. I quan una eina entra en aquests terrenys, no n’hi ha prou amb instruccions: cal comprensió i acompanyament.
El que he vist en anys d’acompanyament digital
Després de dècades acompanyant persones en processos d’aprenentatge digital, hi ha una certesa que es repeteix sempre: el problema no és la falta de capacitat, sinó la falta d’explicació.
He vist com una aplicació esdevé un mur infranquejable per a una persona gran només perquè ningú no li diu que no pot espatllar res. He vist com una eina esdevé reveladora per a una persona amb diversitat funcional quan algú l’ajuda a personalitzar-la. He vist joves descobrir talents inesperats en eines digitals. He vist treballadors recuperar orgull aprenent a utilitzar eines d’IA. He vist persones en situació d’atur recuperar l’autoestima perquè, de sobte, sabien moure’s en un món digital que abans semblava prohibit.
Quan la tecnologia és una oportunitat real
I he vist també, de manera molt intensa, interns de centres penitenciaris trobant en la tecnologia una oportunitat inesperada. Per a molts d’ells, la tecnologia no és modernitat. És possibilitat. És tornar a sentir que poden. És reconstrucció.
Quan algú que havia renunciat a tot diu davant d’un ordinador “crec que això ho podria fer”, s’obre una finestra que no és digital. És vital.
Aquestes històries no són excepcions. Són la norma silenciosa d’una revolució digital que ens afecta a tots.
Què vol oferir informatica.cat
informatica.cat vol ser un espai on aquesta necessitat compartida d’aprendre sense por tingui casa.
Ofereix explicació clara i lenta. Ofereix guies que acompanyen, pensades per anar al ritme del lector. Ofereix criteri enmig de la saturació informativa. Ofereix el català com a llengua de seguretat i comprensió. I ofereix companyia, perquè darrere del projecte hi ha una persona, no un algoritme.
Aprendre intel·ligència artificial sense pressa
En aquest mateix esperit, estic treballant en un curs introductori d’intel·ligència artificial pensat per començar des de zero. Un curs gratuït, amb exemples concrets i aplicacions reals, per entendre què és la IA i com pot ajudar en el dia a dia.
La idea és molt simple: no cal saber informàtica per començar a entendre la intel·ligència artificial ni per fer-la servir amb criteri.
Curs gratuït d’intel·ligència artificial · Començar des de zero, amb calma. Més informació
Un lloc per aturar-se i entendre
informatica.cat no aspira a córrer més que ningú. Aspira a ser un lloc on la gent es pugui aturar i entendre.
Un lloc on la tecnologia torni a sonar humana. Un lloc on ningú perdi peu. Si algun dia esdevé un punt de confiança, serà perquè ha respost una necessitat real.
Quan el món digital sembla que se’ns escapi de les mans, necessitem espais que ens retornin la sensació d’autonomia. Espais que ens diguin, sense artificis: “ho entendrem plegats”.
Això és informatica.cat.
Fermín — informatica@informatica.cat